El grup municipal de la CUP
a l'Ajutnament de Mataró ha demanat informació i explicacions al govern
municipal sobre la política sistemàttica de concessió de llicències
d'enderroc d'edificis d'arquitectura tradicional, especialment les
típiques cases de cós. Concretament el regidor de la CUP Xavier Safont-Tria
ha fet una pregunta en el Ple de l'Ajuntament del mes d'octubre i
l'encarregat de respondre ha estat el regidor president de Prohabitatge
sr. Francesc Teixidó (ERC). En la resposta el govern ha
desvetllat que des de l'any 2000 s'han concedit 274 llicències
d'enderroc de cases de cós. El regidor del govern s'ha compromès a
facilitar les dades per escrit, tot i que al cap d'una setmana encara
no les ha fet arribar.

En la rèplica a la resposta del regidor republicà, en Xavier
Safont-Tria ha epiicat que per adaptar els edificis d'aquitectura
tradicional no cal enderrocar-los, i que les peolítiques de
rehabilitació permetrien no perdre la qualitat de vida que dónen
aquestes construccions a nivell paisatgístic, cultural, identitari…

Es dóna la circumstància que la CUP ja havia demanat aquesta mateixa informació el mes de febrer del 2007 i la resposta del llavors regidor d'Urbanisme, sr. Arcadi Vilert (PSC-PSOE) va ser textualment que "El programa informàtic del que disposem actualment per tramitar les
sol·licituds de llicència d’obres no permet extraure la informació que
es sol·licita”.

Les preguntes formulada pel grup municipal de la CUP són les següents:

Pregunta del grup municipal de la CUP sobre la
política sistematica de concessió de llicències d’enderroc
d’edificis d’arquitectura tradicional



La majoria de cases de
cós es van edificar a partir del projecte d’Eixample d’Emili
Cabañes i Melcior Palau de l’any 1878. L’any 1877 Mataró tenia
censats 17.413 que vivien en 2.747 edificis. El projecte d’Eixample va
preveure la construcció de 4.714 cases de nova planta de baix més pis.
A tombants del segle XX hi ha censats 4.006 edificis, el 81% dels quals
són baix més pis, és a dir, la tradicional casa de cós.



Els darrers anys s’està seguint una política sistemàtica de demolicions
d’edificis d’arquitectura tradicional que són substituïts per blocs de
pisos de formigó. Aquesta política de fets consumats especialment les
típiques cases de còs que han donat identitat especialment als barris
del Centre i l’Eixample, i entre les quals s’hi troben nombroses obres
d’arquitectes (o mestres d’obres) de reconegut prestigi. Segons
l’anterior regidor d’Urbanisme, sr. Arcadi Vilert (PSC-PSOE),
el ritme és d’uns 500 habitatges nous cada any mitjançant aquest
sistema, que ell anomenava “reciclatge”.



Sembla que aquesta
política no és cojuntural, ja que el Pla local d’Habitatge 2005-2015
preveu l’edificació de 305 nous habitatges cada any (3.050 en la
durada del pla) amb la lína d’actuació anomenada “substitució de
teixit vell”.



Tenim la impressió que, si seguim a aquest ritme,
ben aviat caldrà substituïr els senyals vials que indiquen “centre
històric” per d’altres que indiquin “històricament, el
centre”.



És per aquesta inquietud que ens agradaria que se’ns
informi del següent:



Quantes llicències d’enderroc ha
concedit anualment aquest Ajuntament des de l’any 2000?



Quants
habitatges de nova planta s’han construït en els solars resultants
dels enderrocs?



Els responsables de la planificació d’aquesta
estratègia de creixement demogràfic han calculat quantes cases de cós
quedaran a la ciutat un cop s’hagi executat el pla? Ens en poden dir
la xifra?



Al marge del Ple de l’Ajuntament voldriem disposar del
llistat de llicències d’enderroc des de l’any 2000 amb la seva
ubicació, així com el llistat de llicències d’obra de nova planta
en els mateixos indrets.



Mataró, 8 d’octubre del 2007

• El Punt: Mataró ha donat llicències per tirar a terra 274 cases de cós en set anys. La CUP denuncia «la política sistemàtica de demolicions» i la pèrdua d'aquests habitatges típics

• Capgròs.cat: La CUP vol una major protecció de les cases de cós